dimarts, 16 d’abril del 2013


 Microcosmos

Als anys setanta  al Mareny els  xiquets  passàvem el dia al carrer. L’escenari dels jocs infantil bé podia ser el carrer de les Parres, la Placeta, els camins -llavors rurals- que porten a la mar o a la gola  i; com no, la mar. Molt dels nostres jocs tenien per protagonista principal les bestioles típiques de la zona. Sovint quan no sabíem  què fer algú deia: “per què no anem a fer granotes?” I ja ens tenies a tots encaminats cap al marge d’una sèquia o  cap a la gola. N’hi havia moltes, de granotes  i de  gripaus també. Ens divertíem molt mirar-les, sobretot a les més xicotiues. Agarrar-les no era gens fàcil, es requeria la tècnica del bon  caçador: observació i paciència, però, tot i així, sempre n’ agarràvem alguna que altra. També  ens entreteníem  amb les xitxarres (nom local de la cigala) els capvespres d’estiu. Anàvem a peu, en grup i miràvem de trobar-ne per les embardisses de baladre dels camps de tarongers. El primer que n’enxampava una cridava: “ja en tinc una, ja en tinc una” i tots feien pinya per veure la bestiola de color marró tirant a rogenc de potetes bellugadisses que tremolava a les nostres mans. La miràvem embadalits. Després la deixàvem volar perquè el que realment ens agradava era veure com mamprenia el vol. Més tard, a les nits d’estiu, havent sopat, eixíem a la recerca dels cuquets de llum. Eren uns eixides excitants perquè hi havia l’afegitó de la foscor. Llavors només hi havia faroles als quatre carrers que formaven el nucli urbà i prou; la resta restava en tenebres. Així que les nits eren fosques i ben fosques. Ens endinsàvem pels caminets amb els nervis ben tibats, la roba no ens tocava la pell i els farolets ens tremolaven a les mans,  i amb l’esperança de trobar una llumeneta. No trobe paraula per descriure el moment de la trobada d’un cuquet, potser  fascinació, al·lucinació em poden servir. Llàstima que ningú no ens feu una foto en aquell moment perquè haguera vist uns xiquets amb uns ulls com taronges  i unes  boques que bavejaven.

És un Mareny que ja no existeix i no sols perquè han canviat els costum dels infants, que també,  sinó perquè  ni l’aigua, ni l’aire, ni el paisatge són el que eren. El fet és que les bestioles ja no hi són amb nosaltres: han desaparegut i amb elles també el nostre microcosmos particular. Pot ser siga el moment de fer una aturada en el camí i preguntar-nos el perquè de tot plegat.

                                   Alícia Melero i Sebastià

dijous, 20 de desembre del 2012

Reciclatge o presa de pèl?




Intente ser respectuosa  amb el  medi ambient. Recicle el paper, el vidre i el plàstic i tot tipus d’andròmines,  a pesar de la incomoditat que em suposa. Visc a Sueca,  al carrer ciutat de Pamplona.  Pràcticament davant de casa hi ha contenidors de reciclatge. Ja fa temps que  he observat que quan els contenidors són plens de gom a gom i les deixalles s’acumulen al terra, el personal de neteja  les recull i les tira als contenidors  verds, és a dir, als convencionals (no culpe els operaris, tenen manat fer-ho així-). Quan veig això pense que tot l’esforç que he fet se n ‘ha anat en orri.
En fa la sensació que els contenidors de reciclatge només tenen una funció purament maquilladora: disfressen d’”ecològiques” les ciutats. Res més. Pense que  el reciclatge, tal i com està muntat és, una mentida, una presa de pèl, una hipocresia, etc. I supose  que també   un negoci, encara que  desconec si molt o poc  lucratiu. Algú ho hauria d’investigar.
 Davant d’aquesta  situació, em pregute per què redimonis paguem religiosament l’impost de reciclatge, aquell que es va treure de la mànega la diputació fa un parell d’anys aproximadament. Hauríem de plantejar-nos seriosament el fet de  practicar la insubmissió!
Alícia Melero

diumenge, 17 de juny del 2012

les xicotetes no, gràcies!


Com cada diumenge, he fet el meu passeig habitual per la mar,  des de la platja del rei fins al mareny blau.  com és habitual des del mes de maig hi ha molta gent que s’entreté fent tellines a la voreta de la mar, una afició molt entretinguda i de la qual no tindria res a objectar si no fos perquè  hi ha molts “ tellinaires “ que no filen gens prim i arrepleguen totes les tellines que trobem, siguen aquestes grans o xicotetes.
Tots sabem que els caçadors, si més no els bons caçadors, mai no disparen contra les cries, com tampoc els excursionistes que per la primavera fan espàrrecs cullen els més xicotes. Clar, seria absurd que ho feren perquè en el pecat portarien la penitència: ni el caçador trobaria pardals l’any següent, ni els excursionistes espàrrecs a la setmana vinent.
Per què doncs els recol·lectores de tellines no fan el mateix? És que a la mar no s’hi valen les lleis bàsiques de la natura?  Una tellina petiteta no té la substància d’una gran i a més encara ha de criar. per què no les deixem criar?
Al capdavall és una qüestió de sentit comú, vaja, de caixó.  recordeu que els nostres avis sempre deien  que la gallina vella fa millor caldo. Deixeu les xicotetes per a la pròxima temporada, per favor.

dimecres, 2 de maig del 2012

L'INFOZÈFIR



Coneixeu l’infozèfir? Jo en sóc addicta
Zèfir és una llista de distribució que pretén ser un espai de cooperació  i d’intercanvi per als professionals de la llengua, tant correctors, traductors, professors o professionals d’altres àmbits que també treballin  amb la llengua.  http://www.infozefir.com/

 Al zèfir podeu consultar o participar  en fòrums  sobre  aquelles qüestions de la  normativa que no han estat previstes per les obres normatives o pels documents de referència, és a dir, allò que ens provoca angoixa i no hi ha manera de resoldre.
El Zèfir també és un espai per als problemes terminològics derivats de treball en els llenguatges d’especialitat.
I si us interessa la sociolingüística, no ho dubteu, el Zèfir és la vostra pàgina. Un espai sensible amb la situació sociolingüística de les llengües de l’estat. Us recomano fervorosament els blocs amb certa calma de Xavier Vila Moreno, professor de la UB http://slcat.blogspot.com.es/ ,  El blog de Gabriel Bibiloni, professor de la UIB http://www.infozefir.com/blogs.php  , El pols de la llegua als Països Catalans del sociolingüista Pere Mayans  http://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans

Finalment, al bloc Diari per  tècnics lingüístics trobareu notícies acabadetes d’eixir del forn sobre traducció, lèxic, legislació i política lingüística. Un exemple: l’actualització del lèxic dels fàrmacs

dijous, 16 de desembre del 2010

E-BOOK

La tableta da alas al libro 'pirata'

 Acabe de llegir el reportatge publicat a El País La tableta da alas al libro "pirata"http://www.elpais.com/articulo/cultura/tableta/da/alas/libro/pirata/elpepicul/20101103elpepicul_1/Tes i m'he quedat amb un sentiment de por al cos. Pel que sembla l'ipad d'apple és un invent malèfic que arruinarà el món editorial perquè facilita la pirateria del llibre electrònic. De fet, des que ha aparegut aquest dispositu electrònic la prateria s'ha disparat. I, és clar, com més va, més ipad es vénen i  més pirateria... Les edtorials estan alarmades; els editors preocupats.

D'altra banda, Libranda la plataforma de distrbució de llibres electrònc, enguany no  publicarà  ni la meitat de llibres que tenia previst.  Per què? No se se sap.  I per acabar-ho d'adobar, el preu dels llibres electrònics és  encara bastant car com per a competir amb el llibre de format tradiconal. Al capdavall, em fa la impressó que hi ha una mena de conspiració  contra l' e-book.  Editorals  i distribudores li tenen terror. El veuen com es veia   l'arribada de l'antcrist a l'Edat Mitjana.  

Sembla que El País ha fet un reportatge a mida, totalment parcial que sols reflecteix les inquietuds i  temors dels intermediaris de la indústria del llibre. Hom troba a faltar el punt de vista dels lectors, dels escriptors i dels professionals relacionats amb el sector, com ara, traductors, correctors, etc. Afortunadament, ara, a les edicions digitals dels periòdics, hi ha la possiblitat de comentar la notícia o l'article publicat. I gràcies a aquest apartat, accedim a un munt d'opinions de totes les formes i colors. Així, és com m'he assabentat que el lectors de llibres electrònics  tenen la sensació que tot es posar pals a les rodes del nou format del llibre. Són molt més cars que a Europa, incompatibles amb l'ipad i  tenen molt poca oferta. Això em fa pensar en Libranda i de passada amb la possible conspiració del món editorial contra l'e-book. 

Us recomane la lectura del següent enllaç per a saber-ne més

http://observadorsubjetivo.blogspot.com )

dijous, 9 de desembre del 2010

RECURSOS D'ANIMACIÓ LECTORA

En realitat m'ha costat decidir-me entre poemania i l'experiència lectora  de Cristina Marqués i Ferrer:  Ausiàs i Martorell a la motxilla. Desc-obrim els clàssics al batxillerat. El primer recurs, pretén fomentar la lectura de la poesia; el segon, la dels clàssic. El repte, doncs, és ben lloable perquè, entre d'altres raons, el nostre jovent en particular i la societat en general ni llig poemes ni clàssic catalans. La tasca, d'entrada és  ben feixuga. Si m'he decantat per poemania, és perquè  considere aquesta guia per a fer lectors i lectores de poesia un pas previ i fonamental per tal de crear futurs lectors, independement del gènere i la categoria: clàssics, moderns...

JOAN PONS, GUANYADOR PREMI CIUTAT D'ALZIRA 2009

Aquesta novel·la, la podeu trobar, si fa no fa, a quasi totes les biblioteques del País Valencià. Em reserve un dels exemplar de la biblioteca de Sueca!